En la seqüència de fotografies podeu observar l'estat inicial de l'entrada de l'edifici, amb un tram de cinc esglaons i una llarga i empinada rampa que pretenia, en el seu moment, oferir una solució (parcial i, sovint, inservible) al problema de la innaccessibilitat. En les imatges successives s'observen dues fases: primer, l'eliminació del tram d'esglaons i la prolongació de l'escala de l'edifici fins a la cota zero; segon, l'eliminació de la rampa i la baixada fins a cota zero del nivell d'embarcament de la cabina de l'ascensor.
Aquesta seqüència és necessària per tal de permetre, en tot moment, l'accés als habitatges de les plantes superiors de l'edifici per alguna ruta (escala o ascensor). Tot i això, la planificació i anunci als veïns del calendari previst per a la inevitable aturada de l'ascensor és molt important, perquè hi han veïns que no poden baixar per l'escala i necessiten preveure amb temps aquest inconvenient.
D'altra banda, aquesta intervenció sobre l'accessibilitat a l'edifici comporta també, com es veu en la darrera fotografia de la sèrie, una agradable solució a l'espai de l'entrada, el qual semblarà més gran i ampli.
A propòsit d'aquest tema i aprofitant la nostra experiència, l'Àrea de cursos i formació de REHABI‑LI‑TAR, juntament amb el Centre de Formació Permanent de la Universitat Politècnica de València, ha organitzat un curs sobre Criterios para la eliminación de barreras arquitectónicas. Estudio de casos reales. El curs s'imparteix on line i equival a 2,4 crèdits ECTS (60 hores). Les classes es prolongaran des del dia 8 al dia 18 de desembre.
